30 urte eta gero ere hil kanpaiak euskal herrietan...

Campanades a morts
fan un crit per la guerra
dels tres fills que han perdut
les tres campanes negres.
I el poble es recull
quan el lament s’acosta;
ja son tres penes mes
que hem de dur a la memoria.
Campanades a morts
per les tres boques closes;
ai d’aquell trobador
que oblidès les tres notes!
Qui ha tallat l’alè
d’aquests cossos tan joves
sense cap mès tresor
que la rao dels que ploren?
Assassins de raons i de vides que mai no tingueu repos en cap dels vostres dies
i que en la mort us persegueixin les nostres memories.
[Lluis Llach].
Ameslarien azken portua gara. Kolore guztiek oraindik ere lekua duten herria. Amets egitea ahantzi ez dutenen auzoa. Etorkinena, nekazariena, langileena, gazteena. Hiri turistikoaren beste aurpegia, trenbidearen beste aldea. Eta bihotzean ditugun ametsak idazteko sortu gara. Koloretako taupaden leihoa da hau. Zabalik dago Amelie guztientzat.
