KM blog

Oso esanguratsua gertatzen da hainbeste min sortarazi zuen gertaerak oraindik eragina izatea. Hala ere uste dut hilketen erantzuleek, (edo erantzule zuzenek Fraga e.a.)delituengatik ordaindi behar dutela. Frogak daude, dokumentuak (grabazioak, irudiak...) ordua da erantzuleek ordain dezaten! Bizia galdu zutenen familiartekoek gogor jarraitu behar dute borrokan, ezin daiteke ahaztu gertatutakoa, eta gutxiago ere zergatik gertatu zen.

webgune hau bisitatzeak pena merezi du: http://www.zoomblast.com/vblast/vId=512 CAMPANADES A MORTS I Campanades a morts fan un crit per la guerra dels tres fills que han perdut les tres campanes negres. I el poble es recull quan el lament s''acosta, ja són tres penes més que hem de dur a la memòria. Campanades a morts per les tres boques closes, ai d''aquell trobador que oblidés les tres notes! Qui ha tallat tot l''alè d''aquests cossos tan joves, sense cap més tresor que la raó dels que ploren? Assassins de raons, de vides, que mai no tingueu repòs en cap dels vostres dies i que en la mort us persegueixin les nostres memòries. Assassins! Assassins! Campanades a morts fan un crit per la guerra dels tres fills que han perdut les tres campanes negres. II Obriu-me el ventre pel seu repòs, dels meus jardins porteu les millors flors. Per aquests homes caveu-me fons, i en el meu cos hi graveu el seu nom. Que cap oratge desvetllí el son d''aquells que han mort sense tenir el cap cot. III Disset anys només i tu tan vell; gelós de la llum dels seus ulls, has volgut tancar ses parpelles, però no podràs, que tots guardem aquesta llum i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres. Disset anys només i tu tan vell; envejós de tan jove bellesa, has volgut esquinçar els seus membres, però no podràs, que del seu cos tenim record i cada nit aprendrem a estimar-lo. Disset anys només i tu tan vell; impotent per l''amor que ell tenia, li has donat la mort per companya, però no podràs, que per allò que ell va estimar, el nostres cos sempre estarà en primavera. Disset anys només i tu tan vell; envejós de tan jove bellesa, has volgut esquinçar els seus membres, però no podràs, que tots guardem aquesta llum i els nostres ulls seran llampecs per als teus vespres. IV La misèria esdevingué poeta i escrigué en els camps en forma de trinxeres, i els homes anaren cap a elles. Cadascú fou un mot del victoriós poema. I Campanadas a muerto lanzan un grito para la guerra de los tres hijos que han perdido las tres campanas negras. Y el pueblo se recoge cuando se acerca el lamento; son ya tres penas más para nuestra memoria. Campanadas a muerto por las tres bocas cerradas; ¿ay de aquel trovador que olvidara las tres notas! ¿Quién segó el aliento de aquellos cuerpos tan jóvenes sin otro tesoro que la razón de los que lloran? Asesinos de razones y de vidas, que nunca tengáis reposo a lo largo de vuestros días y que en la muerte os persigan nuestras memorias. Asesinos! Asesinos! Campanadas a muerto lanzan un grito para la guerra de los tres hijos que han perdido las tres campanas negras. II Abridme el vientre para su reposo, de mis jardines traed las mejores flores. Para estos hombres cavadme hondo y en mi cuerpo grabad sus nombres. Que ningún viento perturbe el sueño de quienes han muerto sin humillar la cabeza. III Diecisiete años, solo, y tú tan viejo; celoso de la luz de sus ojos has querido cerrar sus párpados pero no podrás, porque todos guardamos esta luz y nuestros ojos serán relámpagos para tus noches. Diecisiete años, solo, y tú tan viejo; envidioso de una belleza tan joven has querido desgarrar sus miembros pero no podrás, porque recordamos su cuerpo y cada noche aprenderemos a amarlo. Diecisiete años, solo, y tú tan viejo; impotente para el amor que él tenía le has dado la muerte por compañera pero no podrás, porque por todo aquello que él amó nuestro cuerpo estará siempre en primavera. Diecisiete años, solo, y tú tan viejo; envidioso de una belleza tan joven has querido desgarrar sus miembros pero no podrás, porque todos guardamos esta luz y nuestros ojos serán relámpagos para tus noches. IV La miseria se hizo poeta y escribió en los campos en forma de trincheras y los hombres marcharon hacia ellas. Cada uno fue una palabra del victorioso poema. Lluis Llach

Herriak ez du barkatuko!!!

Martxoak 3 gogoan